Llei de Curie-Weiss

La llei de Curie-Weiss descriu la susceptibilitat magnètica χ d'un material ferromagnètic a la regió paramagnètica per sobre del punt de Curie:

${\displaystyle \chi ={\frac {C}{T-T_{c}}}}$

on C és la constant de Curie i el seu valor depèn del material, T és la temperatura absoluta mesurada en kèlvins, i T_c és la temperatura de Curie també mesurada en kèlvins. La llei prediu una singularitat en la susceptibilitat a T = T_c. Per sota d'aquesta temperatura, el material ferromagnètic presenta magnetització espontània.

En molts de materials la llei de Curie-Weiss no és capaç de descriure la susceptibilitat a punts propers al punt de Curie, ja que està basada en una teoria del camp mitjà. En aquests punts tenim comportament crític de la forma:

${\displaystyle \chi \sim {\frac {1}{(T-T_{c})^{\gamma }}}}$

amb l'exponent crític γ. A temperatures T >> T_c, l'expressió de la llei de Curie-Weiss encara és vàlida, però amb T_c substituït per una temperatura Θ que és una mica més gran que la temperatura de Curie pròpiament dita. Alguns autors anomenen Θ la constant de Weiss per distingir-la de la temperatura del punt de Curie.